La fosa d'acer està feta d'acer colat, similar al ferro colat, però millor que el ferro colat. En el procés de fosa, els defectes del defecte dels estomes i el posicionament de l'angle no són precisos. A llarg termini, és possible que es produeixi la fractura de la carcassa.
Acer utilitzat per a la fosa. Una mena d'aliatge de fosa. L'acer fos es divideix en fosa d'acer al carboni, fosa d'acer de baix aliatge i fosa d'acer especial 3.
Acer al carboni fos
El carboni és un element d'aliatge important amb un petit nombre d'altres elements. L'acer al carboni que conté menys del 0,2 per cent de carboni és acer de baix-carboni, que conté entre un 0,2 i un 0,5 per cent d'acer al carboni, que és més del 0,5 per cent d'acer al carboni. Amb l'augment del contingut de carboni, la resistència de l'acer al carboni fos i augmenta la duresa. L'acer al carboni de fosa té una major resistència, plasticitat i duresa, i el cost és més baix. S'utilitza en maquinària pesada per fabricar les peces que suporten la càrrega pesada, com ara el bastidor del laminador i la base de la premsa hidràulica. Part d'un vehicle ferroviari que s'utilitza per fer cops grans i suportats, com ara un coixí de balanceig, un bastidor lateral, una roda i un ganxo de cotxe.
Acer de baix aliatge fos
Acer fos que conté manganès, crom, coure i altres elements d'aliatge. La quantitat total d'element d'aliatge és inferior al 5%, té una major resistència a l'impacte i pot obtenir millors propietats mecàniques mitjançant el tractament tèrmic. La fosa d'acer de baix aliatge té un millor rendiment que l'acer al carboni, cosa que pot reduir la qualitat de les peces i millorar la vida útil.
L'acer especial està fos
L'acer fos d'aliatge, que es perfecciona per a necessitats especials, té una varietat de varietats, que solen contenir un o més dels elements d'alt aliatge per obtenir un rendiment especial. Per exemple, l'acer d'alt contingut en manganès amb un acer de manganès d'un 11% a un 14% pot suportar el desgast per impacte i s'utilitza per a les peces-resistents al desgast de maquinària de mineria i maquinària d'enginyeria. Està fet principalment d'elements d'aliatge de crom o níquel crom de tot tipus d'acer inoxidable, utilitzats en corrosió o alta temperatura per sobre de 650 graus en condicions de treball, com ara productes químics al cos, la bomba, el contenidor o la carcassa de la turbina de vapor de la central elèctrica de gran capacitat, etc.
La detecció de líquid penetrant s'utilitza per comprovar els diversos defectes d'obertura a la superfície de la fosa, com ara esquerdes superficials, forats superficials i altres defectes indetectables. Les proves de penetració que s'utilitzen habitualment són la detecció d'ombrejats, és capaç de remullar o polvoritzar líquids de color (vermell) d'alta permeabilitat (penetrant) a la superfície de fosa, agent penetrant en el defecte obert, una capa líquida d'infiltració de superfície de neteja ràpida i, a continuació, serà fàcil de fer l'agent (també anomenat agent d'imatge) ruixat a la superfície, l'agent de colada romandrà penetrant després de la infecció oberta. reflecteixen la forma, la mida i la distribució dels defectes. Cal assenyalar que, la precisió de les proves de penetrants va disminuir amb l'augment de la rugositat de la superfície del material comprovat, és a dir, la detecció de la llum, millors són els resultats, la rectificadora de superfícies per rectificar la superfície amb la màxima precisió de detecció, fins i tot pot detectar l'esquerda intergranular. A més de la detecció de color, la detecció de penetració de fluorescència també és un mètode de detecció de líquid penetrant d'ús habitual. Ha d'estar equipat amb làmpada ultraviolada per realitzar l'observació de la irradiació i la sensibilitat de detecció és superior a la de la detecció de taques.
Les proves de corrents de Foucault per a les proves de corrents de Foucault són adequades per a defectes que no estiguin més de 6 ~ 7 mm per sota de la superfície. Les proves de corrent de Foucault es divideixen en dos tipus: la bobina de col·locació i el mètode de la bobina de pas. : quan l'exemplar es col·loca a prop de la bobina de corrent altern, es pot induir al camp magnètic altern de les mostres perpendicularment a la direcció de la fase del camp magnètic, la forma del flux de vòrtex de corrent (corrent de Foucault), el corrent de Foucault produirà a i la motivació en la direcció oposada del camp magnètic del camp magnètic, reduirà part del camp magnètic original a la bobina, causant així un canvi d'impeància a la bobina. Si els defectes de fosa a la superfície, es produeixen les característiques elèctriques de la distorsió del corrent de Foucault, per detectar la presència de defectes, el principal desavantatge de les proves de corrent de Foucault no és la visualització intuïtiva de la mida i la forma del defecte detectat, normalment només determinen el defecte a la superfície de la posició i la profunditat, i les petites obertures a la superfície de la peça de treball que el defecte penetrant de la prova de sensibilitat.
3 Proves de partícules magnètiques Les proves de partícules magnètiques són adequades per provar el defecte de la superfície i el nombre de mm de profunditat sota els defectes de la superfície, necessita un equip de magnetització de CC o CA i una operació de prova de pols magnètica (o suspensió magnètica). Els equips de magnetització s'utilitzen per generar camp magnètic, pols magnètic o suspensió magnètica a l'interior i a l'exterior de la fosa. Quan es genera un camp magnètic dins d'un cert rang de la fosa, el defecte a l'àrea magnetitzada produirà un camp magnètic de fuga. Quan s'escampa la pols o la suspensió magnètica, la partícula magnètica s'aspira perquè es pugui mostrar el defecte. Els defectes d'aquest espectacle són bàsicament defectes transversals de les línies de camp magnètic en paral·lel a les línies de camp magnètic, són defectes que s'han demostrat que no surten, per tant, l'operació ha de canviar la direcció de la magnetització, per tal d'assegurar-se de comprovar la direcció dels diversos defectes desconeguts.
2. La detecció de defectes interns en peces de fosa és un defecte intern, i els mètodes de prova no destructius que s'utilitzen habitualment són la detecció de raigs i les proves d'ultrasons. L'efecte de detecció de raigs és el millor, pot reflectir el tipus de defecte intern, la forma, la mida i la distribució de la imatge visual, però per a un gran gruix de fosa, les proves d'ultrasons són molt efectives, poden mesurar amb més precisió la posició dels defectes interns, la mida i la distribució equivalents.
1 detecció de raigs (microfocus XRAY), proves radiogràfiques, en general utilitzen raigs X- o raigs gamma com a font de radiació, de manera que cal produir equips de radiació i altres instal·lacions auxiliars, i quan la peça de treball en el camp d'irradiació de raigs, la intensitat de la radiació es veurà afectada pels defectes interns de les peces de fosa. Mitjançant la fosa de la intensitat de la radiació com la mida del defecte i la naturalesa dels diferents amb el canvi dels defectes locals de formació d'imatges de raigs, registrats per imatges de pel·lícula de raigs X-, o a través de la pantalla per observar la detecció en temps real-, o comptador per detecció de radiació. Quin mètode d'imatge de pel·lícula de raigs és el mètode més utilitzat, conegut com a inspecció radiogràfica, la imatge de defecte reflectida radiogràficament és intuïtiva, es pot presentar la forma, la mida, la quantitat, la posició i la distribució del defecte, només la profunditat del defecte generalment no es pot reflectir, cal prendre mesures i càlculs especials per determinar-ho. Ara apareixen els mètodes fotogràfics tomogràfics per ordinador amb raigs, perquè l'equip és car, el cost és elevat, no és popular, però la nova tecnologia representa la tecnologia de prova de raigs X d'alta resolució-- per a la direcció de desenvolupament futur. A més, el sistema de raigs X-microfocus amb una font puntual aproximada pot eliminar la vora borrosa generada pel dispositiu d'enfocament més gran, de manera que la imatge sigui clara. El sistema d'imatge digital pot millorar la relació senyal-a-soroll de la imatge i millorar la definició de la imatge.
